Tossudament Llach

Em va tornar a passar. La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya va aconseguir, una vegada més, sorprendre’m i emocionar-me.
Aquesta vegada, presentant Tossudament Llach, una versió dels temes del gran autor de Verges.
Dirigida pel director de La Principal de la Bisbal, amb els mestres de l’orquestra i el talent dels components de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, i amb les veus d’Elena Gadel, Beth, Manu Guix i el tenor Roger Padullés, l’emoció va presidir aquestes versions del millor cantautor del país.

Hi ha al darrere Metalquimia i, és clar, Narcís i Josep Lagares. Això sí que és mecenatge ben entès i una manera de fer país. Comprin el CD. S’enamoraran. Gràcies, Llach, i gràcies a la Simfònica per fer conèixer Llach.

de l’article, MECENATGE BEN ENTÈS

Jordi Grau (secció de l’apunt)

PUNT / AVUI 29/11/2016

 

DEBUT RODÓ DE “TOSSUDAMENT LLACH”

La Simfònica de corda i cobla de Catalunya va estrenar ahir a la nit a l’Auditori de Girona l’espectacle Tossudament Llach, que es tornarà a escenificar avui a les 9 de la nit al mateix escenari, amb les entrades exhaurides des de fa dies.
Aquest projecte de la Fundació Metalquimia, que dóna lloc també a un doble disc del mateix títol, compta amb les veus d´Elena Gadel, Beth, Manu Guix i Roger Padullés. La música d´El bandoler, Cal que neixin flors o Abril 74 va anar fent les delícies d´un auditori que va poder rememorar Llach sense Llach a l’escenari.

DIARI DE GIRONA 26/11/2016

LLUÍS LLACH SONA A COBLA

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya omple l’auditori amb les seves versions de temes del músic de Verges.
L’ auditori de Girona es va omplir ahir a la tarda per segon dia consecutiu (les entrades s’havien esgotat feia dies) per assistir al particular homenatge que la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya ha dedicat al cantautor Lluís Llach, que era precisament entre els assistents a aquesta segona funció de l’espectacle Tossudament Llach. Els instrumentistes de cobla La Principal de la Bisbal i els integrants de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines van unir les forces i els talents, dirigits per Francesc Cassú i amb les aportacions vocals de Manu Guix, Elena Gadel, Roger Padullés i Beth, per versionar una àmplia selecció de composicions del músic de Verges (…).

Sílvia Oller, Girona

LA VANGUARDIA  27/11/2016

(…) Les aglomeracions van ser tan grans que el concert va haver de començar 20 minuts més tard, a l’espera que tothom pogués entrar. Un altre element que indicava que el concert prometia era la Sala, que estava a vessar (amb les entrades exhaurides des de feia dies). Així doncs, el concert era ambiciós i simbòlic però la Simfònica no es va deixar impressionar per la pressió i va defensar perfectament la música: des del minut 0, sense cantants i amb una Obertura que barrejava diverses cançons icòniques. Però el públic demanava més i l’aparició de Manu Guix i Roger Padullés a l’escenari per cantar “El bandoler” va ser molt ben rebuda. Per a la següent cançó van canviar, molt encertadament, els dos cantants per les dues cantants. Elena Gadel i Beth van entrar a l’escena per cantar “Companys, no és això” i es van crear nombrosos comentaris: “La Gadel està embaradassíma!” vaig sentir que deien al meu voltant. Però aquest fet anecdòtic no li va impedir estar a l’altura del talent que hi havia allà dalt. Després d’una interpretació de l’orquestra sola i d’una preciosa “Laura” de Manu Guix, vam rebre l’agradable sorpresa del “Per un tros del teu cos” amb la Beth, a ritme de jazz! Després d’això van quedar-se a l’escenari Pallurés i Gadel amb “Un núvol blanc” que va demostrar que és capaç d’emocionar (i en alguns casos fer plorar) tant els que l’escolten com els que canten (…).

Clara Vicenç, de l’article “LLUÍS LLACH, UN AMOR PARTICULAR”

LA TORNADA (núm 52)

 

 

Deixeu un comentari