Josep Pla i Ricard Viladesau
La Principal de La Bisbal sempre ha estat objecte de judicis altament elogiosos per part dels escriptors: Joan Alavedra, Joaquim Casas, John Langdon-Davies, Francesc Civil, Josep Pla, Pere Lloberas, Narcís – Jordi Aragó, Josep Faulí, Manuel Ibàñez – Escofet, Francesc de P. Llach, Andreu – Avel·lí Artís “Sempronio”, Narcís de Carreras, i dels crítics musicals Manuel Valls, Jordi Maluquer, Eugeni Molero, Lluís Albert, etc. Referenciada per Manuel Valls en la seva HISTÒRIA DE LA MÚSICA CATALANA, per la GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, la trilogia LA SARDANA i totes les publicacions al·lusives al tema, La Principal també té publicats diferents llibres sobre la seva història. La Principal de la Bisbal fou la cobla predilecta de Pau Casals, Juli Garreta, i de tots els grans clàssics de la sardana. Així doncs en el seu repertori hi figuren les sardanes i obres per a cobla de més relleu i transcendència.
Amb l'actriu Madeleine Carroll (El Pertús, Catalunya Nord)
La Principal també ha estat admirada per moltes figures de l’art i la ciència, la política i el pensament,entre elles: Francesc Macià, Alfons XII, Francesc Cambó, Vincent d`Indy, Manuel de Falla, Franck Marshall, Lluís Millet, el mariscal Joffre, Francesc Pujol, , Eduard Toldrà, Rafael Ferrer, Enric Casals, Antoni Ros Marbà, Artie Shaw, Montserrat Alavedra, Xavier Montsalvatge, Antonio Gutiérrez Mellado, Manuel Saderra i Puigferrer, Salvador Brotons, Josep Lluís Vilaseca, Modest Cuixart, Madeleine Carroll, Pompeu Fabra, Carmen Amaya, etc.
Amb Manuel de Falla i Frank Marshall (Tossa de Mar)
El mariscal Joseph Joffre, fill de Rivesaltes, va plorar a París escoltant La Principal de la Bisbal quan va interpretar “El pardal” i “Per tu ploro”, dues peces de Pep Ventura: «Joffre dret, inexpressiu, sentia les notes melangioses. Nosaltres, inquiets, davant d´aquella immobilitat, buscàrem el signe evident de l´emoció i ben aviat el descobrirem en els seus ulls blaus. Unes llàgrimes clares rodaven cara avall del mariscal de França. El cant de la pàtria li havia arribat ben endins, i Joffre, figura immmortal de la humanitat, descobria, a través de la cançó, la profunditat de les seves arrels catalanes». Article de Met Miravitlles al diari La Publicitat, 1937
Amb Pau Casals (Prada de Conflent, Catalunya Nord)
“No cada dia tenim la sort de sentir La Principal de la Bisbal tocant sardanes al passeig i el regust que deixa un luxe com aquest encara perdura. (…) Després de la mitja part, he sentit una sardana més i el començament de la següent, la «Maria de les trenes» i me n’he anat cap a casa. Mai no espero que s’acabi una audició. M’estimo més sentir com la música es va esvanint mentre agafo els estrets carrerons, fins que em queda tan sols el so del contrabaix i les notes punyents de les tenores. I sé que quan sigui a mig camí de Sant Amanç, per alguna estranya llei de l’acústica, els sons de tots els instruments m’hauran seguit per damunt de les teulades, hauran baixat pel caire de l’escola Gaziel, on refaran la «Maria de les Trenes» i flotaran parsimoniosament en avall per enterrar-se en els camps del jove pagès del davant de Casa Rovira”. De les memòries de Patricia i John Langdon-Davies
La Principal a Facebook
Darrers comentaris